Presentem
en aquesta entrada que són els trastorns alimentaris o de la conducta
alimentària i els trastorns més coneguts.
Els
trastorns de la conducta alimentària són trastorns mentals caracteritzats per
un comportament patològic davant de la ingesta alimentària i una obsessió pel
control de pes. Són trastorns d'origen multifactorial, originats per la
interacció de diferents causes d'origen biològic, psicològic, familiar i
sociocultural. Són malalties que provoquen conseqüències negatives tant per la
salut física com mental de la persona.
Els
trastorns de la conducta alimentària més
coneguts són l'anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, però també n'existeixen
d'altres, com el trastorn per afartament, l'ortorèxia (l'obsessió pel menjar
sa), i la vigorèxia (l'obsessió per l'exercici físic).
Els
TCA són malalties greus però es poden curar si la persona fa tractament amb un
equip de metges i psicòlegs especialitzats en Trastorns de conducta alimentària.
Són tractaments llargs i complexes.
Un
tret habitual d'aquests trastorns és la manca de consciència de malaltia per
part de la persona afectada. Això vol dir que la persona afectada no és capaç
d'identificar les conseqüències negatives del trastorn, ni de la necessitat de
fer tractament, ni tampoc dels beneficis d'aquest. Aquest fet dificulta
l'adherència al tractament en alguns casos.
Veiem
un vídeo de la Clínica Universitària de Navarra sobre els Trastorns de l’
alimentació: Anorexia-bulimia:
Un altre traston de la gana és el trastorn de pica
La Pica és un trastorn que consisteix en ingerir substàncies
no nutritives com, per exemple, sorra o guix. És més habitual durants la
infància, i en alguns casos es presenta en infants que tenen autisme o un
retard mental.
Alguns dels criteris per diagnosticar pica són:
Ingestió persistent de substàncies no nutritives durant un
període de com a mínim 1 mes.
La ingestió de substàncies no nutritives és inadequada per
al nivell de desenvolupament.
Si la conducta ingestiva apareix exclusivament en el
transcurs d'un altre trastorn mental (p. Ex., retard mental, trastorn
generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia) és de suficient gravetat com
per merèixer atenció clínica independent.
Veiem un petit vídeo sobre el síndrome o trastorn de pica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada