divendres, 24 de gener del 2025

BLOC 02_NF07. Manteniment i rehabilitació de les funcions cognitives.Taller.Jocs i exercicis d'estimulació per treballar amb gent gran II



Aquí teniu una mostra de jocs i exercicis lúdics  per entrenar diferents habilitats cognitives

Puzzles





Sèries lògiques - amb goma eva



Amb taps


Amb formes geomètriques




Amb palets 



Memory tàctil



Mur tàctil




Ludoformes



Memory - formes geomètriques



Memory- fruites i verdures



Joc de memòria visual





Dominó Parts-tot







BLOC 02_NF07. Manteniment i rehabilitació de les funcions cognitives.Taller.Jocs i exercicis d'estimulació per treballar amb gent gran I


Pentominós 

Los pentominós son un joc de peçes composat per les diferents combinacions que es poden formar amb cinc cuadrats. Són dotze les possibles peçes que es poden formar i se solen anomenar amb una lletra per a la seva identificació. F, I, L, P, N, T, U, V, W, X, Y, Z

Són ideals per a treballar la percepció visual, el raonament lògic espacial i l'atenció.










Aquestes són algunes de les figures que es poden formar amb els pentominós










El tangram
El tangram  és un joc xinès molt antic, que consisteix a formar siluetes de figures amb la totalitat d'una sèrie de peces donades. Les figures formades han de fer servir totes les peces sense encavalcar-les ni sobreposar-les.
Tangram és un joc fantàstic per estimular la percepció visual, posant les neurones dels lòbuls parietals a un ritme trepidant.

Aquestes són algunes de les figures que es poden formar amb el tangram.








Geoplà

El geoplà és un material dissenyat per C. Gategno, que està format per una planxa quadrada, on hi ha una sèrie de claus o pivots, col·locats també en forma quadrada. Permet construir, mitjançant gomes elàstiques, preferentment de colors, diferents formes geomètriques.
És útil per a treballar la geometria de l'espai. El geoplà més corrent és el de vint-i-cinc pivots que forma dos eixos de coordenades de 5x5 pivots i divideix l'espai en 16 mòduls.

Aquestes són algunes de les figures que es poden formar amb el geoplà.







Els mosaics:
Un mosaic és matemàticament i en línees generals, el recobriment del plà mitjançant figures, de manera que no es solapin ni quedin buits entre elles. Les peces que s'utilitzen reben el nom de "teselas" (baldosins, losetes,...)
Hi ha moltes formes d'obtenir un mosaic. Els més senzills estan formats per polígons regulars del mateix tipus (quadrat, rectangles, triangles, hexàgons, cercles,..) però també es poden formar combinant diversos tipus de polígons.

Si no es disposa de baldosins es poden construir els mosaics amb gomets de diferents colors i formes geomètriques.

Aquestes són algunes de les figures que es poden formar amb els mosaics:





Altres propostes: 

El mandala, significa literalment cercle, és una representación simbòlica i arquetípica de l’univers segons l’antiga cosmologia budista.
Està constituida per figures i formes geomètriques concéntriques.

L’ús terapèutic dels mandales te molts beneficis pels adults i persones grans.
A través de la realització de mandales s’estimulen les diferents  funcions mentals com poden ser: atenció, concentració, percepció, coordinació visomotora; també s’estimula la capacitat de triar, l’expressió, la creativitat. Aporta benestar i fomenta la relaxació. 

Aquestes són alguns exemples de mandales que es poden realitzar:







BLOC 02_NF07_ Beneficis terapèutics de fer Mandales

Els mandales i el cervell




Molts dels beneficis associats al treball amb els Mandales son deguts a efectes sobre 
alguns mecanismes cerebrals. Podria considerar-se el procés de creació de Mandales 
una eina per a l'equilibri cerebral?.
 

Doncs en primer lloc, la creació de Mandales ajuda a connectar-nos amb l'hemisferi 
esquerre del cervell: aquesta part relacionada amb la part intuïtiva, les sensacions, la nostra
part sensual, l'esperit lliure, la imaginació sense límits, el moviment, els colors, etc. 
A més de calmar la ment permet que l'hemisferi dret també pugui involucrar-se en el procés
creatiu sense estar sobreestimulat com acostuma a ser usual o habitual. 
Això és molt important ja que per ser realment creatius es necessita també planificació i 
executar això que hem imaginat, sentit o viscut.
 

 
De quina manera la creació de Mandales ajuda a calmar la ment i propicia l'atenció, 
la paciència i millora el nivell de concentració en general? 

S'ha pogut demostrar que en situacions d'estrès i sota certes condicions emocionals, 
l'amígdala s'estimula massa i no funciona amb normalitat: no deixa passar tot l'influx nerviós i 
els senyals sensorials que arriben, no les classifica de forma adequada, en definitiva, no es 
gestiona bé la informació rebuda, la qual cosa bloqueja i afecta les funcions del neocòrtex, 
que no compta amb tots els detalls per prendre les decisions encertades.
Probablement, el treball amb els Mandales ajudi a relaxar l'amígdala , ja que durant el procés
de creació es desperten els nostres sentits, canvia la nostra percepció sobre les coses i les 
situacions que ens envolten. 
Això ens permet expressar-nos i interactuar millor amb el món exterior , ja que si l'amígdala 
es troba relaxada pot filtrar adequadament els estímuls cap a l'escorça cerebral perquè 
aquesta pugui fer una valoració adequada i prendre les respostes correctes i necessàries.


I finalment, cal emfatitzar que el procés de creació de Mandales està considerat com un tipus de meditació activa degut a que permet una interiorització de la consciència, indueix la quietud i silencia la consciència mental ordinària. I està molt ben demostrat l'efecte de la meditació en l'activació de certes zones del cervell.



Aquí podeu veure una mostra dels vostres propis mandales realitzats. Felicitats!












BLOC 02_NF06.Funcions cognitives i trastorns psíquics. Trastorns de la gana


Presentem en aquesta entrada que són els trastorns alimentaris o de la conducta alimentària i els trastorns més coneguts.

Els trastorns de la conducta alimentària són trastorns mentals caracteritzats per un comportament patològic davant de la ingesta alimentària i una obsessió pel control de pes. Són trastorns d'origen multifactorial, originats per la interacció de diferents causes d'origen biològic, psicològic, familiar i sociocultural. Són malalties que provoquen conseqüències negatives tant per la salut física com mental de la persona.

Els trastorns de la conducta alimentària  més coneguts són l'anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, però també n'existeixen d'altres, com el trastorn per afartament, l'ortorèxia (l'obsessió pel menjar sa), i la vigorèxia (l'obsessió per l'exercici físic).




Els TCA són malalties greus però es poden curar si la persona fa tractament amb un equip de metges i psicòlegs especialitzats en Trastorns de conducta alimentària. Són tractaments llargs i complexes.

Un tret habitual d'aquests trastorns és la manca de consciència de malaltia per part de la persona afectada. Això vol dir que la persona afectada no és capaç d'identificar les conseqüències negatives del trastorn, ni de la necessitat de fer tractament, ni tampoc dels beneficis d'aquest. Aquest fet dificulta l'adherència al tractament en alguns casos.





Veiem un vídeo de la Clínica Universitària de Navarra sobre els Trastorns de l’ alimentació:  Anorexia-bulimia:

Un altre traston de la gana és el trastorn de pica
La Pica és un trastorn que consisteix en ingerir substàncies no nutritives com, per exemple, sorra o guix. És més habitual durants la infància, i en alguns casos es presenta en infants que tenen autisme o un retard mental.



Alguns dels criteris per diagnosticar pica són:
Ingestió persistent de substàncies no nutritives durant un període de com a mínim 1 mes.
La ingestió de substàncies no nutritives és inadequada per al nivell de desenvolupament.
Si la conducta ingestiva apareix exclusivament en el transcurs d'un altre trastorn mental (p. Ex., retard mental, trastorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia) és de suficient gravetat com per merèixer atenció clínica independent.

Veiem un petit vídeo sobre el síndrome o trastorn de pica