dimecres, 8 de març del 2023

UF03_NF12_Recursos i activitats d'oci i temps lliure. Recursos formatius per a gent gran.Formació al llarg de la vida



La formació al llarg de la vida
Un dels fenòmens socials més significatius del segle XX i que continuarà vigent durant el segle XXI ha estat l'increment de l'esperança de vida i, l'augment de la població gran fruit d’un envelliment progressiu de la societat. Així, sens dubte, l'envelliment és un dels màxims reptes socials i econòmics del segle XXI per als països europeus. En aquest sentit cal assenyalar que Europa, en el marc de les diverses regions mundials, té la major proporció de persones que supera els 65 anys, conjuntament amb el Japó, amb unes proporcions sense precedents.
En aquest context, un dels reptes és incorporar a les persones majors, de 55 anys o més, a la vida universitària i a un context sociocultural per promoure el desenvolupament personal, promoure la participació de les persones grans en la societat actual per potenciar la seva integració en processos formatius al llarg de tota la vida. També pretén incentivar el coneixement actualitzat en diverses àrees el saber i de la cultura que afavoreixi la qualitat de vida així com potenciar el desenvolupament de les relacions intergeneracionals que faciliti la transferència de coneixements. Finalment, pretén possibilitar el nou canvi tecnològic, introduint mitjans que preparin a les persones grans per a l’accés a les noves tecnologies.

És important assenyalar que la UNESCO comença a preocupar-se pels problemes de l'envelliment l’any 1958. Però, és a partir de la Conferència General (1974) que l'envelliment es vincula a l'educació, dotant-lo de contingut i d'un pressupost específic. Dins d’aquest mateix àmbit internacional, cal fer referència a la V Conferència Internacional sobre Educació de les Persones Adultes organitzada per la UNESCO i que va tenir lloc a Hamburg el juliol del 1997.
Entre els temes abordats en l'agenda futura preparada a Hamburg hi figurava l'aprenentatge de les persones grans, amb dues propostes molt clares:
Assegurar a les persones l’accés a l’educació i la formació.
Organitzar activitats que il.lustrin la forma en què l’educació per a la gent gran pot reforçar el paper de les persones en la construcció de les societats actuals.


Per tant, l'aprenentatge al llarg de tota la vida (allò que es coneix com a educació permanent) és i ha de ser un element bàsic en la política a realitzar en relació a les persones grans, i una condició imprescindible per aconseguir una millora real de la qualitat de vida, un increment de la seva autonomia personal, una millora de la seva xarxa de relacions socials i l'existència de suports socials, tant de caràcter formal com informal.


Què ofereix la universitat per a Gent gran

El programa universitari consta de diverses assignatures.
Un o dos dies de classe per setmana i sortides programades.
Continguts enfocats cap al creixement personal, intel•lectual, social, de relació, centrat en la funcionalitat del QUE s’aprèn, COM s’aprèn i com es RELACIONA amb l’actualitat.
Un punt de trobada i participació on les persones grans potencien el seu rol dinamitzador.
Intercanvis amb altres universitats amb programes de gent gran.


Destinataris

El Programa Universitari per a Gent gran de la Facultat d´Educació Social i Treball Social Pere Tarrés està orientat a totes aquelles persones de 55 anys o més que desitgin accedir a una formació acadèmica universitària de qualitat i vulguin millorar el seu desenvolupament sociocultural, sense necessitat de titulació prèvia.



UF03_NF12. Recursos i activitats d'oci i temps lliure. Recursos artístics- L'art i l'art-teràpia



 L’Art i l’Art-teràpia


L’art és una forma de comunicació i totes les persones, de manera conscient o no, ens comuniquem amb l’entorn. L’art-teràpia treballa amb les emocions i amb la capacitat comunicativa de les persones per reflexionar sobre aquelles coses que el llenguatge oral no aconseguix alliberar.




Què és l’Art-teràpia i quins objectius té?
L'Art-teràpia és un abordatge psicoterapèutic a través de l'art i del desenvolupament del potencial humà, basat en la capacitat de generar les condicions que faciliten reconèixer les capacitats de creació i de curació que cada persona posseeix. Per això treballa integralment amb la persona, amb les seves capacitats i desitjos i no tan sols amb els símptomes i les seves dificultats.

Alguns dels objectius de l’Artteràpia són:  la millora de l'estat anímic, l'estímul de patrons de movilitat i psicomotricitat, la canalització d'emocions i afectes que no es poden verbalitzar i l'augment de l'autoestima.





En quins àmbits està present l’artteràpia

Actualment l'Artteràpia està present col·laborant en diferents àmbits: en el de la salut (oncologia, fibromialgia, trastorns de l'alimentació, addiccions...), en la salut mental, en l'educació (tant en contextos reglats com no reglats) i en intervencions comunitàries (immigració e integració social, violència, gent gran...), tenint en compte l'enorme camp de desenvolupament del potencial humà i de la creativitat al que contribueixen vivament. 



Què permet l’art-teràpia als professionals

La cultura i l’art són eines bàsiques per a la recuperació de la persona. L’art-teràpia permet als professionals treballar les raons, les situacions i les motxilles que les persones duen i els generen controvèrsia, amb l’objectiu de situar-los en una posició de reconstrucció i si s’escau de reincorporació en la societat.


Despertar la consciència i connectar-se amb si mateix
Des de l’àrea psicosocial, l’artteràpia permet prendre consciència de la realitat i des d’aquí començar a treballar quines qüestions s’han de transformar.



Com es desenvolupa una sessió d’Art-teràpia
Comencem amb un exercici d’escalfament físic, un joc per concentrar-nos en l’aquí i ara, adonar-nos què estem al taller i no en cap altre lloc.
Després parlem una mica sobre com ha anat la setmana i de vegades en aquest diàleg inicial ja sorgeixen propostes per a treballar. Un cop finalitzada la sessió, es comenta en grup. Cadascú diu a què li recorda, què li transmet l’obra dels companys. D’aquesta manera no només és important el que l’artista vol comunicar, sinó el que la resta del grup projecta segons allò que veu en l’obra.








UF03_NF12. Recursos i activitats d'oci i temps lliure. Beneficis dels recursos culturals i artístics per a les persones en situació de dependència




NF12. Recuros d'oci i temps lliure: Beneficis dels recursos culturals i artístics

La cultura afavoreix el desenvolupament de la persona, tant en l'àmbit intel.lectual com en l'espiritual. Les experiències culturals i artístiques desenvolupen en les persones una dimensió creativa.

Les activitats artístiques reporten beneficis individuals i col·lectius, com també contribueixen a un canvi social a través del reforçament de la confiança i la cohesió social. A més, participar en activitats artístiques aporta beneficis tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu.
En l’àmbit personal, pot produir canvis en aspectes com la confiança en un mateix, les habilitats o aptituds, i el desenvolupament de la persona. 
En l'àmbit grupal, la participació en projectes artístics pot afavorir el lligam dels individus amb el seu entorn oferint espais neutrals de relació, intercanvi i convivència, i millorant les capacitats organitzatives i de cooperació d’una comunitat o grup social.
Per treballar cada un d'aquests aspectes, cal adequar la intervenció als elements que permetin un millor desenvolupament per a la consecució dels resultats esperats. Es pot escollir entre música, dansa, teatre, pintura, escultura, etc.

Per començar a treballar, es plantegen 3 objectius bàsics: 

   Definir l'espai d'intervenció orientat a afavorir la inclusió social des de les diverses disciplines artístiques, amb una perspectiva transformadora. 
     Conèixer tant les oportunitats com les barreres i/o dificultats d'accés a l'expressió artística en què es troben les persones i els diferents col·lectius. I també les oportunitats i barreres que acostumen a afrontar les organitzacions per impulsar aquest tipus d'iniciatives, així com els recursos que poden existir per al seu desenvolupament.
    Identificar algunes claus per a la intervenció i projectes o iniciatives concretes a engegar, com poden ser les idees, els col·lectius on s’adreça la intervenció (gent gran, persones discapacitades, etc.), les edats recomanades i els tipus d’activitats (música, dansa, pintura, etc.)





Com hem d’enfocar el treball?

Es proposa una articulació de la feina a partir de tres dimensions:
      La dimensió vivencial i lúdica que proporcionen les activitats relacionades amb les arts. Per tant, són molt útils a l’hora de plantejar la modificació dels prejudicis i el contacte i el coneixement dels altres des d’una perspectiva de les emocions i els sentiments.
    La dimensió grupal pot potenciar la vivència de persones que participen d’una activitat, facilita l’aprenentatge, i la percepció de formar-ne part ens pot donar seguretat i servir per als processos de creació identitària. Si es tenen en compte aquests elements, es pot aprofitar al màxim una activitat artística.
     La dimensió temàtica (accessibilitat, inclusió, etc.). Com qualsevol acte fruit de la creació humana, les arts escèniques i plàstiques tenen una important dimensió per a treballar en el tercer sector. La música, la dansa, la pintura, el teatre, ens apropen a la manera d’entendre el món que té cada cultura, cada col·lectiu i cada grup social i permet ampliar els nostres referents. Però també serveix d’exemple de com les cultures -i dins d’elles els diferents col·lectius- són permeables, es relacionen i s’influeixen i, sobretot, s’enriqueixen.



UF03_NF12.Recursos i activitats d’oci i temps lliure: repercussió en la qualitat de vida de les persones en situació de dependència



NF12. Recursos i activitats d'oci i temps lliure 


Les activitats de lleure com anar de vacances, conèixer nous llocs, fer activitats gratificants i divertides, etc. tenen els mateixos beneficis per a les persones amb discapacitat que per a qualsevol altra persona de la població, aporta benestar personal i emocional a més de garantir la participació en la comunitat.

Gaudir d'un temps d'oci de qualitat millora la qualitat de vida de la persona en situació de dependència i també de la seva família ja que els satisfà veure com gaudeixen, veure que fan activitats com la resta i a més els hi permet a ells disposar d'un temps per poder gaudir-lo de la mateixa manera.

Estar en contacte amb persones amb discapacitat facilita el trencar barreres mentals i visions estigmatitzades.




És important transmetre confiança a les famílies mitjantçant un acurat procés d'acollida i acompanyar-los fent una atenció personalitzada i flexible per tal d'animar-los a fer participar als seus familiars en situació de dependència, independentment de les seves necessitats de suport, en activitats de lleure.

En aquesta entrada veurem la repercussió directa que té en la qualitat de vida de les persones en situació de dependència la participació en activitats de lleure.




Per això veurem un video sobre el lleure i persones amb discapacitat

http://personescuidadores.peretarres.org/2014/11/lleure-i-persones-amb-discapacitat.html

Ratio, és una entitat que realitza activitats de lleure per a persones amb discapacitat intel·lectual, Maite Molinos, la directora tècnica i en Martí Notó, el monitor de suport de l'entitat, reflexionen entorn a la importància del lleure en la vida de les persones amb discapacitat i les seves famílies.

Les activitats de lleure com anar de vacances, conèixer nous llocs, fer activitats gratificants i divertides, etc. tenen els mateixos beneficis per a les persones amb discapacitat que per a qualservol altra persona de la població, ens explica Maite i afegeix que aporta benestar personal i emocional a més que garanteix la participació en la comunitat en ple dret.

Gaudir d'un temps d'oci de qualitat millora la qualitat de vida de la persona en situació de dependència i també de la seva família ja que els satisfà veure com gaudeixen, veure que fan activitats com la resta i a més els hi permet a ells disposar d'un temps per poder gaudir-lo de la mateixa manera.

En Martí,monitor de suport, ens explica com estar en contacte amb persones amb discapacitat facilita el trencar barreres mentals i visions estigmatitzades i destaca que la participació activa dels usuaris de Ratio, a través del "grup de savis", els hi ajuda a millorar el funcionament de l'entitat.


Maite, la directora tècnica, remarca la importància de transmetre confiança a les famílies mitjantçant un acurat procés d'acollida i acompanyar-los fent una atenció personalitzada i flexible per tal d'animar-los a fer participar als seus familiars en situació de dependència, independentment de les seves necessitats de suport, en activitats de lleure.



UF03_NF12.Recursos i activitats d'oci i temps lliure. Els jocs destinats per a persones grans



El joc exerceix un paper important en totes les etapes de la vida.


El joc per a persones grans:


El joc potencia l’autonomia de les persones grans, ajuda a mantener i millorar la salut i facilita i consolida les xarxes i suport social.
Entre alguns dels beneficis es troba el de facilitar l’adaptació a la jubilació.
Els jocs indicats per a persones grans han d’estimular la mobilitat i l’agilitat, han d'activar la percepció sensorial, desenvolupar les habilitats cognitives.

Jocs més apropiats per a persones grans:

Jocs que permetin coordinar els moviments del cos o realizar estiraments o exercitar suaument les articulacions.



Jocs que, a través de la motivació, augmenten la capacitat d’atenció i l’estimulació dels sentits.


Jocs de preguntes i resposta, jocs que requereixen atenció i concentració: milloren la memoria i desenvolupen les habilitats cognitives, activen el desenvolupament i ús del llenguatge.






Jocs en familia, són un excelent mètode per incrementar la satisfacció emocional i la seguretat.



UF03_NF11-INTERVENCIÓ EN L'OCI i EL TEMPS LLIURE-EL PROJECTE D'ANIMACIÓ SOCIOOCULTURAL. LA DINAMITZACIÓ DE GRUPS



DINAMITZACIÓ DE GRUPS: Planificació de la dinàmica 

Les dinàmiques de grup tenen un potencial i unes possibilitats que es poden desenvolupar a partir de la creativitat i del bon coneixement de la dinàmica que tingui el professional que la durà a terme.



De les diferents propostes que hem vist en el nucli formatiu 11 de dinàmiques cal triar un tipus de dinàmica: de presentació, de coneixement, de motivació, de desinhibició, de col.laboració, de comunicació, de resolució de conflictes,  i planificar-la.




Per a això, s’hauran de tenir en compte els factors següents:


Objectius: 
És el que principalment volen potenciar o afavorir en el grup.
És el primer factor que s’haurà de tenir en compte, en funció del qual es durà a terme amb la dinàmica.
Sempre s'han de formular en infintiu, a tall d'exemple: 
·       Promoure el canvi d’opinions.
·       Desenvolupar habilitats.
·       Resoldre conflictes.




·      Característiques del grup: 

Els integrants del grup: s'hauran d'establir els criteris per formar-lo, com ara l'edat, els interessos, les necessitats, la cultura o el país, les motivacions i les expectatives, l'experiència en dinàmiques de grup, etc.

Mida del grup: cada activitat exigeix un nombre determinat de participants.

Es poden utilitzar tècniques per a grups petits (fins a vint) o per a grups més grans (es recomana formar subgrups i fer una posada en comú posterior).
Les dinàmiques amb grups grans requereixen més preparació i experiència. En el grup petit les relacions són més disteses i amistoses, hi ha més possibilitat d’interacció, cohesió i seguretat i admeten més permissivitat.
Grups permanents o ocasionals: no és el mateix fer una dinàmica per un grup que no és fixe, que per a un grup que serà fixe. 


Espai:  no es pot reunir tot un grup en un espai petit o poc il·luminat, o amb barreres de comunicació. Per a segons quines dinàmiques n'hi pot haver prou amb l’espai de l’aula, però altres cops caldrà una altra sala o sortir al pati. També es podran utilitzar espais a l’aire lliure per treballar amb grups grans.

Durada: cada dinàmica ha de tenir una durada establerta prèviament.

La grandària del grup intervé en l’organització del temps, especialment pel que fa a l’avaluació final. De vegades un temps determinat és suficient per fer una dinàmica concreta, però no per a la retroalimentació i la reflexió final; això mai s’ha d'oblidar, ja que l’avaluació és part fonamental de qualsevol dinàmica. Per això, s’ha de tenir en compte no només el temps real de l’activitat en si mateixa, sinó també el temps que s’ha de destinar a les conclusions i les reflexions amb el grup, un cop finalitzada.







Material: algunes dinàmiques requeriran pissarra, canó, pantalla de projecció, etc., o altres materials que s’hauran d’elaborar (etiquetes, cartolines amb noms o frases) o comprar (globus, adhesius, fils de colors, etc.). Convé que tot estigui a l’abast dels participants quan calgui i que s’hagi preparat prèviament. Resulta molt convenient disposar d’un petit magatzem.

Convé practicar abans amb el material, muntar i desmuntar si és necessari, fins a dominar la situació per evitar sorpreses en el moment de l’acció.

Fitxa per organitzar la dinàmica: per reflectir formalment la planificació d’una dinàmica, serà molt útil tenir un guió que reculli ordenadament tot allò que es pretén portar a terme. Per tant, utilitzarem una fitxa que servirà per classificar i organitzar les dinàmiques .
Exemple d'una fitxa per organitzar les dinàmiques:

Títol de la dinàmica
Objectius
Edat
Nombre de participants
Temporització
Materials
Descripció de la dinàmica
Avaluació
Observacions


UF03_ NF11. Intervenció en l'Oci i temps lliure. L'animació hospitalària i Teatre social (Pallapupas)



En aquesta entrada tractarem de la tasca d'intervenció amb col.lectius en situació de dependència o en situació de vulnerabilitat que realitzen organitzacions com Pallapupas.

Pallapupas és una organització d'animació hospitalària  que treballa per millorar l'estat físic i emocional dels infants i gent gran ingressats. 

https://www.youtube.com/watch?v=jbMkyTZdQJM

https://www.youtube.com/watch?v=sS4WbBIDAnc

https://www.youtube.com/watch?v=l0qAE2OEtAo

Pallapupas  també intervé en altres àmbits. Fora dels hospitals fan teatre amb persones que pateixen alguna malaltia mental o amb persones que tenen familiars molts propers amb malalties mentals.
El teatre s'utiliza en aquest cas com a eina d'expressió en la seva lluita contra l'estigma.

https://www.youtube.com/watch?v=YuZ2cD3cfu8

La companyia de teatre Brots es crea per la necessitat de donar veu al col.lectiu de la salut mental (sobretot a nens i joves) per combatre el fort estigma social.
El desconeixement i la manca d'informació ha provocat en moltes ocasions que la societat es generi certs prejudicis envers les persones amb alguna malaltia mental i que, en conseqüència, aquest col.lectiu es trobi en risc d'exclusió social.






Un dels objectius del teatre és donar-lis veu perquè expliquin la seva pròpia història i així treure'n els tabús que envolten la salut mental.
En aquests enllaços trobareu informació sobre l'objectiu del teatre social i de la companyia Brots:



https://www.youtube.com/watch?v=P_Oy7lW8SPY




També trobareu un trailer sobre l'obra de teatre Ella.

https://www.youtube.com/watch?v=awJHwZaJyZQ

https://www.youtube.com/watch?v=j0Tk9O4ScL8

Ella explica la història d'una jove que sofreix un trastorn mental, aquest diagnòstic li impedirà aconseguir el seu major desig: fer teatre. L'obra del grup de teatre Brots, format per persones amb malalties mentals, s'emmarca dins del programa teatre social de pallapupas, en col.laboració amb Radio Nikosia.







Pallapupas treballa també en centres de gent gran: