La formació al llarg de la vida
Un dels fenòmens socials més significatius
del segle XX i que continuarà vigent durant el segle XXI ha estat
l'increment de l'esperança de vida i, l'augment de la població gran fruit
d’un envelliment progressiu de la societat. Així, sens dubte, l'envelliment
és un dels màxims reptes socials i econòmics del segle XXI per als
països europeus. En aquest sentit cal assenyalar que Europa, en el marc de les
diverses regions mundials, té la major proporció de persones que supera els 65
anys, conjuntament amb el Japó, amb unes proporcions sense precedents.
En aquest context, un dels reptes és
incorporar a les persones majors, de 55 anys o més, a la vida universitària i a
un context sociocultural per promoure el desenvolupament personal, promoure la
participació de les persones grans en la societat actual per potenciar la seva
integració en processos formatius al llarg de tota la vida. També pretén
incentivar el coneixement actualitzat en diverses àrees el saber i de la
cultura que afavoreixi la qualitat de vida així com potenciar el
desenvolupament de les relacions intergeneracionals que faciliti la
transferència de coneixements. Finalment, pretén possibilitar el nou canvi
tecnològic, introduint mitjans que preparin a les persones grans per a l’accés
a les noves tecnologies.
És
important assenyalar que la UNESCO comença
a preocupar-se pels problemes de l'envelliment l’any 1958. Però, és a partir de
la Conferència General (1974) que l'envelliment es vincula a l'educació,
dotant-lo de contingut i d'un pressupost específic. Dins
d’aquest mateix àmbit internacional, cal fer referència a la V Conferència
Internacional sobre Educació de les Persones Adultes organitzada per la UNESCO
i que va tenir lloc a Hamburg el juliol del 1997.
Entre els temes abordats en l'agenda
futura preparada a Hamburg hi figurava l'aprenentatge de les persones grans, amb dues
propostes molt clares:
Assegurar a les persones l’accés a l’educació
i la formació.
Organitzar activitats que il.lustrin la
forma en què l’educació per a la gent gran pot reforçar el paper de les
persones en la construcció de les societats actuals.
Per tant, l'aprenentatge al llarg de tota la vida (allò
que es coneix com a educació permanent) és i ha de ser un element bàsic en la
política a realitzar en relació a les persones grans, i una condició imprescindible per aconseguir una millora real de la qualitat de vida, un increment de
la seva autonomia personal, una millora de la seva xarxa de relacions socials i
l'existència de suports socials, tant de caràcter formal com informal.
Què ofereix la universitat per a Gent
gran
El programa universitari consta de diverses assignatures.
Un o dos dies de classe per setmana i sortides programades.
Continguts enfocats cap al creixement personal,
intel•lectual, social, de relació, centrat en la funcionalitat del QUE s’aprèn,
COM s’aprèn i com es RELACIONA amb l’actualitat.
Un punt de trobada i participació on les persones grans
potencien el seu rol dinamitzador.
Intercanvis amb altres universitats amb programes de gent
gran.
Destinataris
El
Programa Universitari per a Gent gran de la Facultat d´Educació Social i Treball
Social Pere Tarrés està orientat a totes aquelles persones de 55 anys o
més que desitgin accedir a una formació acadèmica universitària de
qualitat i vulguin millorar el seu desenvolupament sociocultural, sense
necessitat de titulació prèvia.
