BLOC 01_NF01. Motivació i aprenentatge en l'atenció psicosocial: Motivació: tipus i teories explicatives

NF01: Motivació i aprenentatge en l'atenció psicosocial
Factors que afavoreixen l'aprenentatge: la motivació, tipus i teories explicatives.

Per què fem el que fem?

En la vida quotidiana decidim la nostra conducta i observem la conducta dels altres i tractem d’explicar-nos quin objectiu i finalitat persegueixen. Sabem que sempre hi hay alguna raó o motiu pel qual les persones es comporten com es comporten.

Si aprofundim en el per què del nostre comportament ens podriem fer preguntes d’aquest tipus:

• Per què en una determinada situació actuem d’una manera determinada i no pas d’una altra?
• Per què amb el nostre comportament perseguim unes fites i no pas unes altres?
• Per què en alguns casos hi han persones que cerquen una meta encara que això suposi un risc per a  la pròpia vida?

Totes les respostes a aquestes preguntes ens condueixen a la motivació que es  allò que ens impulsa a realitzar una determinada conducta.

L’estudi de la motivació

L’estudi de la motivació igual que l’estudi de l’aprenentatge ha seguit dues línees d’orientació diferents però complementàries: Orientació associacionista i orientació cognitiva.

Orientació associacionista	Orientació cognitiva
Motivació per estímuls externs	Motivació per processos interns
Investigació basada en la conducta animal	Investigació basada en la conducta humana
Motivació relacionada amb l’aprenentatge per condicionament operant	Motivació relacionada amb l’aprenentatge per descobriment i per aprenentatge significatiu.

Tipus de motius

Classificació de la motivació segons si requereixen o no de l’aprenentatge:

• Motius primaris: innats, independents de l’aprenentatge, relacionats amb la supervivència, distingim entre motius biològics (ex: gana, set, son,…) i motius d’adaptació ambiental (ex: evitació del dolor, evitació del perill, evitació de la por…) 
• Motius secundaris: adquirits, sotmeses a l’aprenentatge, determinats per l’entorn i per la cultura. Ex. necessitat d’afecte i reconeixement

  Classificació de la motivació segons la finalitat:

• Motius biològics: relacionats amb la supervivència, responen a necessitats fisiològiques, ex: adquisició de menjar, evitació del dolor…
• Motius psicològics: responen a necessitats de tipus superior. Ex: necessitat d’autorrealització, de contacte social…

 Classificació de la motivació segons la localització:

• Motivació intrínseca: el motiu es localitza en la pròpia persona, prové dels interessos interns i està relacionada amb la satisfacció de les necessitats de superació o creixement. Ex. Les aficions ó hobbys són un exemple.
• Motivació extrínseca: el motiu es localitza fora de la persona i  la conducta va dirigida a obtenir una recompensa (incentiu) o evitar un càstig. Ex. Els diners, els premis, i altres reforçadors actuen com a motivacions extrínseques.

Les teories que expliquen la motivació

L’enfocament humanista representat per Maslow planteja el concepte de jerarquia de necessitats.

Aquesta jerarquia està organitzada en una estructura piramidal de manera que les necessitats de manca o privació es troben en les parts més baixes de la piràmide, pel contrari les necessitats de creixement es troben en les parts més altes de la piràmide.

• Necessitats de manca o privació: orientades a la superviviència: necessitats fisiològiques, necessitats de seguretat, necessitats d’afiliació a grups socials i necessitat d’afecte.
• Necessitats de creixement: orientades a l’autorrealització: necessitats d’autoestima i d’autorrealització.

L’enfocament cognitiu es  centra en els procesos mentals o pensaments com a determinants causals que porten a l’acció: entre aquests processos es troben les expectatives, les atribucions i les metes que influeixen en els estats motivacionals i en la nostra actuació.