Per tal de comprendre les malalties mentals seguirem amb els trastorns afectius greus i els trastorns de personalitat. Per una banda el trastorn afectiu bipolar i per altra banda el trastorn límit de personalitat o borderline.
El trastorn afectiu bipolar és un trastorn orgànic -no psicològic- i es caracteritza pel canvi de l’estat d’ànim el qual fluctua entre l’eufòria i la depressió. Es caracteritza en general per aquestes dues fases:
Fase Eufòrica o Episodi maníac:
La persona afectada pel trastorn bipolar passa per un estat d’exaltació que pot durar setmanes o mesos. En aquest estat, experimenta una gran vitalitat, un excès de confiança, irritabilitat, hiperactivitat i loquocitat. En alguns casos, tot això s’acompanya d’idees delirants. Aquest conjunt de símptomes es coneix per fase eufòrica o episodi maníac.
Fase depressiva:
Un cop s’ha superat aquesta fase, la persona entra en un estat absolutament invers on hi ha una gran apatia, absència d’interès en tot, ansietat, cansament, poca força de voluntat, tristesa, melangia, i una forta sensació de fracàs. Aquesta fase és l’anomenada fase depressiva.
Per tal de comprendre millor la malaltia visualitza en primer lloc aquest video testimonial (3:39): https://www.youtube.com/watch?v=xUAkIuL3LIs
I en segon lloc el documental Amunt dirigit per la cineasta i activista Berta Oliveres Peig, aquest documental dóna a conèixer l’experiència maníaca del trastorn bipolar en primera persona a través de 10 protagonistes amb la voluntat de trencar els tabús, els prejudicis i acabar amb l’estigmatització de la salut mental (27:10): qualsevol dels enllaços són vàlids.
http://obertament.org/ca/informat/presentem-amunt-un-documental-sobre-el-trastorn-bipolar
http://xarxanet.org/comunitari/noticies/amunt-trenca-tabus-sobre-el-trastorn-bipolar
http://www.bipolars.org/temes-importants/documental-amunt/
Després de veure el documental parlem de la intervenció o el tractament:
El tractament farmacològic és bàsic i necessari per a pacients amb trastorn bipolar, de la mateixa manera, el tractament psicològic és també necesari per tal d'intervenir en el trastorn d'una manera integral.
Quan parlem de tractament integral estem parlant d'una intervenció des d'una perspectiva biològica, psicológica i social.
El tractament consisteix en l'aplicació d'estratègies des d'una perspectiva multidisciplinar i orientada a totes les àrees que conformen la vida de la persona. Es treballa de manera conjunta la part biològica amb el tractament farmacològic, la part individual amb la psicoeducació enfocada al pacient i la part familiar amb la psicoeducació centrada en les persones que conviuen amb el malalt o que tenen una relació molt estreta amb el malalt que pateix trastorn bipolar.
La psicoeducació orientada al pacient:
Es tracta de la intervenció a través de la psicoteràpia. L'orientació més utilitzada és la cognitivo-conductual.
La psicoeducació orientada a la familia:
La intervenció en els familiars redueix la càrrega subjectiva i objectiva que els familiars presenten.
La càrrega subjectiva es refereix a sentiments i emocions negatives com ansietat i depressió relacionades amb el cura del familiar.
La càrrega objectiva es refereix als efectes observables de la malaltia que repercuteix sobre el cuidador com les activitats socials, el temps per poder mantenir les relacions socials habituals, o els recursos econòmics.
El trastorn límit de personalitat s'inicia normalment a l'adolescència o a l'inici de l' edat adulta i es caracteritza per un patró persistent d'inestabilitat en les relacions interpersonals, l'afecte i l'autoimatge, alhora que un escás control dels impulsos.
Etapa inicial: Atès que l’adolescència és una etapa de la vida en què la inestabilitat emocional i de conducta són molt habituals, s’identifiquen alguns indicadors que poden ajudar a detectar la població adolescent en risc de patir un trastorn com el TLP: mala adaptació social i escolar, comportaments antinormatius, disrruptius i dissocials, dèficit en la regulació dels afectes, elevada impulsivitat, temptatives de suïcidi repetides i depressions greus.
Inici de la vida adulta: Apareixen les primeres crisis emocionals intenses. L’elevada inestabilitat i impulsivitat fan que es vegi qüestionada l’autonomia personal i apareguin conflictes amb l’entorn en general. En aquest moment és quan es fan les primeres consultes, sovint als serveis d’urgències.
Vida adulta: S’observen dos processos evolutius diferenciats:
1) Millora simptomàtica, malgrat que la persona presenta un cert desajust psicosocial (familiar, laboral, etc.). El deteriorament no és progressiu, la persona s’estabilitza i això li permet assolir prou autonomia personal i social.
2) Persistència de la simptomatologia. En aquests casos el desajust personal, familiar i social es manté i s’agreuja. Apareixen implicacions familiars (pèrdua de vincles, desgast familiar), socials (habitatge, treball), sanitàries (consum de tòxics), legals (arrestos), etc
Les àrees que es troben afectades són les següents:
Àrea emocional: ansietat, irritabilitat, ira i la seva expressió a través de respostes emocionals canviants i excessives, i descompensacions depressives.
Àrea conductual: conducta impulsiva, abús de drogues, conductes bulímiques, delictives, promiscuïtat sexual. Conducta suïcida i parasuïcida.
Àrea cognitiva: desregulació del pensament, fenòmens de despersonalització, dissociació, etc. Episodis psicòtics.
Problemes d’identitat: falta de sentit de si mateix, sentiments de buidor, dubtes al voltant de la seva identitat.
Àrea interpersonal: relacions caòtiques, intenses i difícils. Importants esforços per evitar l’abandonament.
Per tal de comprendre millor la malaltia visualitza en primer lloc aquest video testimonial (7:12): https://www.youtube.com/watch?v=E6OBmzBp-4Y
I en segon lloc aquest video del programa 30 minuts d'afectats pel trastorn límit de personalitat:
Primera part
https://www.youtube.com/watch?v=jSUrVbvt-Ng
Segona part
https://www.youtube.com/watch?v=QBCa3ALyoAQ
Tercera part
https://www.youtube.com/watch?v=SOlEnBytdNg
Quarta part
https://www.youtube.com/watch?v=YZ0htsYK9vQ
El tractament en el trastorn límit de personalitat: les modalitats d'intervenció són: psicoteràpia individual, teràpia grupal per a l’entrenament d’habilitats i reforçar les capacitats de la persona, l'assistència telefònica i la psicoeducació per a familiars.
La psicoteràpia individual està destinada a treballar els següents objectius: eliminar aquelles conductes que amenacen la vida del pacient, disminuir les conductes que perjudiquen la qualitat de vida del pacient, ensenyar al pacient a relacionar les habilitats apreses amb les seves metes i problemes específics.
La teràpia grupal està destinada a treballar les habilitats, aquestes es classifiquen en quatre grups: presa de consciència, regulació emocional, tolerància al malestar i efectivitat interpersonal.
També assenyalem l'assistència telefònica com una estratègia d'intervenció. L’objectiu d’aquestes consultes és disminuir les conductes suïcides o d’autolesió, a partir d’ensenyar-li al pacient a demanar ajuda d’una forma més adaptativa i ajudar-lo a aplicar les habilitats apreses durant el tractament, en la vida diària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada