dilluns, 15 de febrer del 2021

UF02_NF08.Intervenció en trastorns psíquics: Intervenció hospitalària


    Atenció hospitalària per a persones amb problemes de Salut Mental 

    
És l’atenció indicada en aquelles situacions de crisi en les quals pot haver una patologia greu i el desenvolupament de procesos psicopatòlogics en curs terapèutic.
En funció de les característiques i el pronòstic del quadre psicopatològic es diferencien:
      
Unitat d’aguts:
  • L’objectiu és l’assistència sanitària integral dels episodis aguts. La intervenció terapéutica combina recursos psicofarmacològics, psicoterapèutics i de contenció institucional. Es realitza en hospitals psiquiàtrics. El temps d’hospitalització és el més breu possible. La previsió d’estada és de 21 dies, assegurant la continuïtat de tractament en un espai ambulatori.


Unitat de subaguts:
  • L’objectiu és l’atenció d’episodis aguts d’aquelles persones amb persones amb trastorns mentals severs que necessiten una intervenció terapéutica i rehabilitació continuada. El temps d’hospitalització és limitat. La previsió d’estada és de 90 dies, assegurant la continuïtat de tractament en un espai ambulatori.

Unitats de mitjana i llarga estada:
  • Tenen com a objectiu l’acollida en règim d’internament, de les persones adultes amb trastorns mentals severs que necessiten un control mèdico-psiquiàtric de seguiment persistent però no intensiu. La durada de l’internament pot ser transitòria o permanent. La previsió d’estada en llarga estada és d’1 a 2 anys, assegurant la continuïtat de tractament posterior en un espai hospitalari parcial o de forma ambulatòria.


Unitats d’hospitalització parcial (hospital de dia):
  • Es tracta de centres on es realitzen abordatges terapèutics de carácter multidimensional (psicofarmacològic, psicoterapèutic, reahabilitació) en règim d’hospitalització diürna. Tenen com a objectiu la reinserció familiar, social i laboral. 

El Servei Especialitzat en Rehabilitació Psiquiàtrica Intensiva (SERPI):

  • És un servei de rehabilitació psiquiàtrica en règim  d'hospitalització que neix de la antiga llarga estada psiquiàtrica. Ofereix una assistència integral per a aquelles persones que pateixen un trastorn mental sever resistents a l'oferta rehabilitadora comunitària. La durada prevista d'ingrés osicl.la entre els 3 a 24 mesos.




Unitats de referència en psiquiatria infantil i juvenil (URPI):
  • Són les unitats especialitzades en l’atenció de les situacions de crisi o episodis aguts de persones de 0 a 18 anys; estan ubicades en hospitals generals pediàtrics de referència i disposen d’equips especialitzats en psiquiatria infantils. 

UF02_NF08.Intervenció en les malalties mentals II: Trastorns afectius greus i trastorns de personalitat



Per tal de comprendre les malalties mentals seguirem amb els trastorns afectius greus i els trastorns de personalitat. Per una banda el trastorn afectiu bipolar i per altra banda el trastorn límit de personalitat o borderline.

El trastorn afectiu bipolar  és un trastorn orgànic -no psicològic- i es caracteritza pel canvi de l’estat d’ànim el qual fluctua entre l’eufòria i la depressió. Es caracteritza en general per aquestes dues fases:





Fase Eufòrica o Episodi maníac: 

La persona afectada pel trastorn bipolar passa per un estat d’exaltació que pot durar setmanes o mesos. En aquest estat, experimenta una gran vitalitat, un excès de confiança, irritabilitat, hiperactivitat i loquocitat. En alguns casos, tot això s’acompanya d’idees delirants. Aquest conjunt de símptomes es coneix per fase eufòrica o episodi maníac.

Fase depressiva:

Un cop s’ha superat aquesta fase, la persona entra en un estat absolutament invers on hi ha una gran apatia, absència d’interès en tot, ansietat, cansament, poca força de voluntat, tristesa, melangia, i una forta sensació de fracàs. Aquesta fase és l’anomenada fase depressiva.


Per tal de comprendre millor la malaltia visualitza en primer lloc aquest video testimonial (3:39): https://www.youtube.com/watch?v=xUAkIuL3LIs

I en segon lloc el documental Amunt  dirigit per la cineasta i activista Berta Oliveres Peig, aquest documental dóna a conèixer l’experiència maníaca del trastorn bipolar en primera persona a través de 10 protagonistes amb la voluntat de trencar els tabús, els prejudicis i acabar amb l’estigmatització de la salut mental (27:10): qualsevol dels enllaços són vàlids.

http://obertament.org/ca/informat/presentem-amunt-un-documental-sobre-el-trastorn-bipolar
http://xarxanet.org/comunitari/noticies/amunt-trenca-tabus-sobre-el-trastorn-bipolar
http://www.bipolars.org/temes-importants/documental-amunt/

Després de veure el documental parlem de la intervenció o el tractament:

El tractament farmacològic és bàsic i necessari per a pacients amb trastorn bipolar, de la mateixa manera, el tractament psicològic és també necesari per tal d'intervenir en el trastorn d'una manera integral.

Quan parlem de tractament integral estem parlant d'una intervenció des d'una perspectiva biològica, psicológica i social.

El tractament consisteix en l'aplicació d'estratègies des d'una perspectiva multidisciplinar i orientada a totes les àrees que conformen la vida de la persona. Es treballa de manera conjunta la part biològica amb el tractament farmacològic, la part individual amb la psicoeducació enfocada al pacient i la part familiar amb la psicoeducació centrada en les persones que conviuen amb el malalt o que tenen una relació molt estreta amb el malalt que pateix trastorn bipolar.

La psicoeducació orientada al pacient:
Es tracta de la intervenció a través de la psicoteràpia. L'orientació més utilitzada és la cognitivo-conductual.
La psicoeducació orientada a la familia:
La intervenció en els familiars redueix la càrrega subjectiva i objectiva que els familiars presenten. 
La càrrega subjectiva es refereix a sentiments i emocions negatives com ansietat i depressió relacionades amb el cura del familiar.
La càrrega objectiva es refereix als efectes observables de la malaltia que repercuteix sobre el cuidador com les activitats socials, el temps per poder mantenir les relacions socials habituals, o els recursos econòmics.





El trastorn límit de personalitat s'inicia normalment a l'adolescència o a l'inici de l' edat adulta i es caracteritza per un patró persistent d'inestabilitat en les relacions interpersonals, l'afecte i l'autoimatge, alhora que un escás control dels impulsos. 





Etapa inicial: Atès que l’adolescència és una etapa de la vida en què la inestabilitat emocional i de conducta són molt habituals, s’identifiquen alguns indicadors que poden ajudar a detectar la població adolescent en risc de patir un trastorn com el TLP: mala adaptació social i escolar, comportaments antinormatius, disrruptius i dissocials, dèficit en la regulació dels afectes, elevada impulsivitat, temptatives de suïcidi repetides i depressions greus.
Inici de la vida adulta: Apareixen les primeres crisis emocionals intenses. L’elevada inestabilitat i impulsivitat fan que es vegi qüestionada l’autonomia personal i apareguin conflictes amb l’entorn en general. En aquest moment és quan es fan les primeres consultes, sovint als serveis d’urgències.
 Vida adultaS’observen dos processos evolutius diferenciats:
1) Millora simptomàtica, malgrat que la persona presenta un cert desajust psicosocial (familiar, laboral, etc.). El deteriorament no és progressiu, la persona s’estabilitza i això li permet assolir prou autonomia personal i social.
2) Persistència de la simptomatologia. En aquests casos el desajust personal, familiar i social es manté i s’agreuja. Apareixen implicacions familiars (pèrdua de vincles, desgast familiar), socials (habitatge, treball), sanitàries (consum de tòxics), legals (arrestos), etc
Les àrees que es troben afectades són les següents: 
Àrea emocional: ansietat, irritabilitat, ira i la seva expressió a través de respostes emocionals canviants i excessives, i descompensacions depressives.
Àrea conductual: conducta impulsiva, abús de drogues, conductes bulímiques, delictives, promiscuïtat sexual. Conducta suïcida i parasuïcida.
Àrea cognitiva: desregulació del pensament, fenòmens de despersonalització, dissociació, etc. Episodis psicòtics.
Problemes d’identitat: falta de sentit de si mateix, sentiments de buidor, dubtes al voltant de la seva identitat.
Àrea interpersonal: relacions caòtiques, intenses i difícils. Importants esforços per evitar l’abandonament.


Per tal de comprendre millor la malaltia visualitza en primer lloc aquest video testimonial (7:12): https://www.youtube.com/watch?v=E6OBmzBp-4Y

I en segon lloc aquest video del programa 30 minuts d'afectats pel trastorn límit de personalitat: 
Primera part
https://www.youtube.com/watch?v=jSUrVbvt-Ng
Segona part
https://www.youtube.com/watch?v=QBCa3ALyoAQ
Tercera part
https://www.youtube.com/watch?v=SOlEnBytdNg
Quarta part
https://www.youtube.com/watch?v=YZ0htsYK9vQ

Després de veure el documental parlem de la intervenció o el tractament:

El tractament en el trastorn límit de personalitat: les modalitats d'intervenció són: psicoteràpia individual, teràpia grupal per a l’entrenament d’habilitats i reforçar les capacitats de la persona, l'assistència telefònica i la psicoeducació per a familiars.
La psicoteràpia individual està destinada a treballar els següents objectius: eliminar aquelles conductes que amenacen la vida del pacient, disminuir les conductes que perjudiquen la qualitat de vida del pacient, ensenyar al pacient a relacionar les habilitats apreses amb les seves metes i problemes específics.
La teràpia grupal està destinada a treballar les habilitats, aquestes es classifiquen en quatre grups: presa de consciència, regulació emocional, tolerància al malestar i efectivitat interpersonal.
També assenyalem l'assistència telefònica com una estratègia d'intervenció. L’objectiu d’aquestes consultes és disminuir les conductes suïcides o d’autolesió, a partir d’ensenyar-li al pacient a demanar ajuda d’una forma més adaptativa i ajudar-lo a aplicar les habilitats apreses durant el tractament, en la vida diària.
Finalment hem de parlar de la psicoeducació per a familiars, ja que el TLP és un trastorn que causa cert malestar en les persones que envolten aquests pacients. Així, es pretén entrenar certes habilitats que els permeti entendre i acceptar les diverses manifestacions que comporta el trastorn, i ensenyar aquells modes d’actuació més efectius en front els problemes que sorgeixen.



UF02_NF08.Intervenció en les malalties mentals I: trastorns neuròtics i psicòtics



Per tal de comprendre les malalties mentals ens aproparem als trastorns neuròtics i als trastorns psicòtics.

Entre els trastorns neuròtics veiem de què es tracta el trastorn obsessiu compulsiu.
El TOC es caracteritza per la presència d'idees (obsessions) i comportaments (compulsions) que la persona no pot dominar, això causa una gran sensació de descontrol i angoixa.
Aquestes són algunes de les obsessions més comuns:
Necessitat d'un ordre continuat
Por a contaminar-se
Imatges recurrents

Les compulsions són actes repetitius que s'executen de manera ritual per tal de reduir l'ansietat provocada per les obsessions.
Entre les compulsions més freqüents es troben:
Rentat de mans un munt de vegades al llarg del dia per por a contaminar-se.
Comprovacions contínues abans de sortir de casa (assegurar-se que la clau del gas està apagada, ...)



Visualitza el testimoni d'una persona que pateix un trastorn obsessiu compulsiu TOC 



Vídeo testimoni- TOC (2: 52)
https://www.youtube.com/watch?v=gTAQE8Fb5S8

Aquestes preguntes que poden ajudar per a la discussió grupal:

1. A nivell cognitiu i conductual quin tipus d'obsessions i comportaments condicionen la conducta i la vida d'aquestes persones?
2. Hi ha tractament per al TOC?  Es tracta d'un tractament únic o un tractament combinat? Quina és la combinació de tècniques més adequades per tractar un TOC?
3. A més de la psicoteràpia són fonamentals en el tractament els tallers de psicoeducació? En què consisteixen?, per qui estan formats? quins beneficis aporten al malalt i als familiars?
 
Entre els trastorns de caràcter psicòtic veiem de què es tracta l'esquizofrènia.
Els símptomes reals normalment solen aparéixer entre els 15 i 30 anys d'edat.

Entre les manifestacions més habituals d'aquest trastorn es troben els símptomes positius: deliris (alteracions del pensament, idees falses) i alucinacions (percepcions que no existeixen i que poden ser auditives, visuals, tàctils, gustatives, olfactives... entre les alucinacions  més comuns són les visuals i tàctils)
Els símptomes negatius alteren la capacitat de funcionar en la vida diària dels pacients, són persones que perden els amics, la feina... i, s'acaben aillant.
Entre els símptomes negatius es troben: l'apatia o abulia (manca de voluntat, incapacitat per a iniciar una activitat o mantenir una activitat), anhedonia (incapacitat per gaudir), alogia (empobriment de la parla), embotament afectiu (no hi ha reaccio davant d'estímuls emocionals) 




Visualitza el testimoni d'una persona que pateix esquizofrènia:



Vídeo Esquizofrènia
Part 1 (8:56)

Part 2 (9:00)

Part 3 (08:18)



Testimoni- Esquizofrènia (11:47)
https://www.youtube.com/watch?v=xxSUNQG2Nyg

Aquestes preguntes poden ajudar en la discussió grupal:

1. El tractament de la malaltia millora notablement la qualitat de vida. Dos pilars bàsics del tractament són: la medicació i facilitar un entorn familiar estructurat. Les persones amb esquizofrènia necessiten motivació per una banda per prendre la medicació, per assistir a les sessions d'assessorament i psicoteràpia, per a practicar habilitats... No podem parlar d'un únic tipus de tractament. En que consisteix la intervenció psicosocial d'un malalt que pateix una esquizofrènia?
2. Els centres de rehabilitació psisocosocial constitueixen un dels eixos fonamentals de la intervenció en les malalties mentals, concretament en el video (part 1-part 2- part 3) es parla del centres de rehabilitació psicosocial per a l'atenció del malalt amb esquizofrènia. En què consisteix aquest tipus de rehabilitació, a quins nivells atenen al malalt?
3. La música o les arts tenen un paper molt important en la rehabilitació de la malaltia mental, quins són els beneficis que pot aportar la música o l'arteteràpia en la malaltia mental?