diumenge, 8 de setembre del 2024

BLOC 01_NF01-NF02- Mapa conceptual: què és i com s'el.labora



Què és un mapa conceptual?
Com el seu nom indica és un mapa de conceptes.

Constitueix un mitjà eficaç per representar gràficament idees o conceptes relacionats jeràrquicament.
Mitjançant aquest procediment aprofitarem el poder conceptual de les imatges, facilitant l’aprenentatge i el record d’un nucli formatiu.
 Per a què serveix i per què es caracteritza?


Com es confecciona un mapa conceptual?

Seguint aquests passos:
1. Llegeix acuradament el text fins entendre amb claredat. En cas de contenir paraules de difícil significat , hauràs de consultar-les al diccionari i comprovar quina funció exerceixen en el seu context.
2. Localitza i subratlla les idees o termes més importants (paraules clau) amb les que elaboraràs el mapa.
3. Determina la jerarquització (subordinació) d’aquestes paraules.
4. Estableix les relacions que existeixen entre elles.
5. Utilitza correctament una simbologia gràfica (rectangular, polígons, ovals, etc.).
Elements amb els quals es construeix el mapa

1. Idees o conceptes
Cadascuna d’elles es presenta escrivint tancada en un oval, rectangle o una altra figura geomètrica.
2. Connectors
La connexió o relació entre dues idees es representa per mitjà d’una línia inclinada, vertical o horitzontal anomenada connector o línia ramal que uneix les dues idees.
PROCEDIMENT per construir-los

Primer
Llegeix un text i identifica-hi les paraules que expressin les idees principals o paraules clau. No es tracta d’incloure molta informació al mapa, sinó la més rellevant.
Segon
Quan hagis acabat amb això, subratlla les paraules que identificar-se; assegura’t que certament es tracta del més important i que res sobre o falti.
Tercer
Identifica el tema o assumpte general i escriu-lo en la part superior del mapa conceptual, tancat en un oval o rectangle.
Quart
Identifica les idees que constitueixen els subtemes o aspectes secundaris de l'apartat, del tema o assumpte principal? Escriu-los en el segon nivell , també tancats en ovals o rectangles.
Cinquè
Traça les connexions corresponents entre el tema principal i els diferents subtemes o aspectes secundaris del tema principal.
Sisè
En el tercer nivell col.loca els aspectes específics de cada idea o subtema, tancats en ovals o rectangles.

Les ramificacions d’altres nivells (quart, cinquè, etc) les podràs incloure si consideres que tenen suficient rel.levància i aporten claredat.


Recorda
Concepte principal o central- en el centre
Conceptes secundaris o derivats de la idea o concepte principal- a sota de la idea principal
Conectors o enllaços:  Permeten mantenir una jerarquía dins del mapa i permeten unir dos o més conceptes derivats. Els connectors han de tenir una paraula d’enllaç.
Paraula d’enllaç: ajuden a determinar si contestem o no a la pregunta principal o d’enfocament.
Pots seguir el procés detallat al següent enllaç: Què es un mapa conceptual i com s'el.labora?
Aquí pots veure diferents tipus de mapes conceptuals

Mapa de tipus horizontal

Mapa de tipus vertical


Mapa de tipus alternat




Mapa amb conectors



Finalment, un exemple de mapa conceptual






BLOC 01_NF01. Motivació i aprenentatge en l'atenció psicosocial: Motivació: tipus i teories explicatives

NF01: Motivació i aprenentatge en l'atenció psicosocial
Factors que afavoreixen l'aprenentatge: la motivació, tipus i teories explicatives.

Per què fem el que fem?
En la vida quotidiana decidim la nostra conducta i observem la conducta dels altres i tractem d’explicar-nos quin objectiu i finalitat persegueixen. Sabem que sempre hi hay alguna raó o motiu pel qual les persones es comporten com es comporten.
Si aprofundim en el per què del nostre comportament ens podriem fer preguntes d’aquest tipus:

  • Per què en una determinada situació actuem d’una manera determinada i no pas d’una altra?
  • Per què amb el nostre comportament perseguim unes fites i no pas unes altres?
  • Per què en alguns casos hi han persones que cerquen una meta encara que això suposi un risc per a  la pròpia vida?

Totes les respostes a aquestes preguntes ens condueixen a la motivació que es  allò que ens impulsa a realitzar una determinada conducta.



L’estudi de la motivació
L’estudi de la motivació igual que l’estudi de l’aprenentatge ha seguit dues línees d’orientació diferents però complementàries: Orientació associacionista i orientació cognitiva.

Orientació associacionista
Orientació cognitiva
Motivació per estímuls externs
Motivació per processos interns
Investigació basada en la conducta animal
Investigació basada en la conducta humana
Motivació relacionada amb l’aprenentatge per condicionament operant
Motivació relacionada amb l’aprenentatge per descobriment i per aprenentatge significatiu.


Tipus de motius
Classificació de la motivació segons si requereixen o no de l’aprenentatge:


  • Motius primaris: innats, independents de l’aprenentatge, relacionats amb la supervivència, distingim entre motius biològics (ex: gana, set, son,…) i motius d’adaptació ambiental (ex: evitació del dolor, evitació del perill, evitació de la por…) 
  • Motius secundaris: adquirits, sotmeses a l’aprenentatge, determinats per l’entorn i per la cultura. Ex. necessitat d’afecte i reconeixement

  Classificació de la motivació segons la finalitat:

  • Motius biològics: relacionats amb la supervivència, responen a necessitats fisiològiques, ex: adquisició de menjar, evitació del dolor…
  • Motius psicològics: responen a necessitats de tipus superior. Ex: necessitat d’autorrealització, de contacte social…

 Classificació de la motivació segons la localització:

  • Motivació intrínseca: el motiu es localitza en la pròpia persona, prové dels interessos interns i està relacionada amb la satisfacció de les necessitats de superació o creixement. Ex. Les aficions ó hobbys són un exemple.
  • Motivació extrínseca: el motiu es localitza fora de la persona i  la conducta va dirigida a obtenir una recompensa (incentiu) o evitar un càstig. Ex. Els diners, els premis, i altres reforçadors actuen com a motivacions extrínseques.





Les teories que expliquen la motivació
L’enfocament humanista representat per Maslow planteja el concepte de jerarquia de necessitats.


Aquesta jerarquia està organitzada en una estructura piramidal de manera que les necessitats de manca o privació es troben en les parts més baixes de la piràmide, pel contrari les necessitats de creixement es troben en les parts més altes de la piràmide.

  • Necessitats de manca o privació: orientades a la superviviència: necessitats fisiològiques, necessitats de seguretat, necessitats d’afiliació a grups socials i necessitat d’afecte.
  • Necessitats de creixement: orientades a l’autorrealització: necessitats d’autoestima i d’autorrealització.


L’enfocament cognitiu es  centra en els procesos mentals o pensaments com a determinants causals que porten a l’acció: entre aquests processos es troben les expectatives, les atribucions i les metes que influeixen en els estats motivacionals i en la nostra actuació.