Per tal d’intervenir en habilitats socials cal analitzar els elements o components de les habilitats socials:
Components
conductuals o motors. Conformen la major part de
l’habilitat. Es diferencien en tres subgrups:
Components
verbals: fan referència fonamentalment a la
parla, la conversa, que és l’eina principal de les persones per interactuar amb
els altres. Alguns dels components verbals són la durada de la conversa, la
retroalimentació, les preguntes, la parla…
Components
no verbals: hi conflueixen molts i diversos
components com la mirada, l’expressió facial, el somriure, la postura corporal,
els gestos, la distància…
Components
paralingüístics: acompanyen la parla i contribueixen a
modular el missatge, però la persona normalment no n’és conscient. Alguns
d’aquests components són el volum, el to, la fluïdesa de la parla i la
velocitat de parla.
Components
cognitius: es relacionen amb la forma de pensar i
entendre la realitat, condicionen la manera com la persona s’enfronta a la situació.
Components
afectivoemocionals: es refereixen a la gestió que en fa la
persona de les emocions. El comportament de la persona en les relacions socials
depèn tant de les capacitats, els coneixements, les estratègies i les destreses
cognitives com de la disposició, la intenció i la motivació de la persona.
Entre els
components conductuals no verbals destaquen:
Mirada: un
element determinat de les interaccions entre les persones és la mirada
recíproca. La mirada dona informació sobre l’actitud
de l’interlocutor (hostilitat, interès…), però sobretot serveix de suport al
missatge oral.
Expressió
facial: el rostre és una de les parts del cos
més expressives i complexes de la comunicació no verbal. S’hi reflecteixen les
expressions emocionals per mitjà dels moviments de la boca, els ulls, les
celles i altres elements. El front, les celles/ulls/parpelles i la part
inferior de la cara són les tres zones facials on s’ubiquen fonamentalment les
expressions emocionals.
Somriure: el
somriure està considerat com un indicador fiable d’habilitat social. És un
component clau per iniciar una interacció, ja que posa de manifest una actitud
favorable de la persona, propicia un bon clima. També intervé en la
retroalimentació necessària per mantenir la conversa i és un component
important per finalitzar de manera òptima una conversa.
Postura
corporal: la postura adoptada davant
l’interlocutor transmet determinades actituds, sentiments i estats
psicofisiològics (angoixa, cansament…). També la postura pot transmetre el
tipus de relació que els interlocutors tenen i que determina la comunicació
(submissió, per exemple).
Gestos: es localitzen
fonamentalment a les mans, i amb menys importància al cap i als peus. Són
accions amb un important component cultural, depenen en gran mesura del context
social. Tenen un objectiu bàsicament informatiu.
És el que anomenem llenguatge corporal.
Els
components cognitius condicionen la manera com cada persona s’enfronta a la situació
comunicativa o d’interacció. S'agrupen en dos blocs:
La percepció de l'ambient de comunicació.
Les variables cognitives de la persona.
Els
components afectivo emocionals es relacionen amb les expectatives d’autoeficàcia
que motiven a la persona a interaccionar amb d’altres.
L’autoestima
i l’autoconcepte de la persona determinen les expectatives d’autoeficàcia, de
manera que la persona es senti un agent actiu en la regulació del propi
comportament. Una bona expectativa d’autoeficàcia motiva la persona a actuar, a
interaccionar amb els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada