Tenir cura del cuidador
Entenem com a cuidador la persona que es dedica a satisfer les necessitats bàsiques d’un familiar en situació de dependència. Li proporciona suport en activitats quotidianes tan primàries com vestir-se, rentar-se, menjar, desplaçar-se dins de casa o anar al lavabo. També l’ajuda a dur a terme accions més instrumentals: netejar, sortir al carrer, parlar per telèfon, prendre la medicació, fer gestions, administrar béns i diners, i relacionar-se amb els altres. Les tasques d’atenció es poden repartir entre els membres d’una família, però en general recauen en una sola persona. Aquesta persona és el cuidador principal.
Entenem com a cuidador la persona que es dedica a satisfer les necessitats bàsiques d’un familiar en situació de dependència. Li proporciona suport en activitats quotidianes tan primàries com vestir-se, rentar-se, menjar, desplaçar-se dins de casa o anar al lavabo. També l’ajuda a dur a terme accions més instrumentals: netejar, sortir al carrer, parlar per telèfon, prendre la medicació, fer gestions, administrar béns i diners, i relacionar-se amb els altres. Les tasques d’atenció es poden repartir entre els membres d’una família, però en general recauen en una sola persona. Aquesta persona és el cuidador principal.
El perfil prototípic de cuidador principal és el següent: una dona, entre quaranta i seixanta anys, que conviu amb la persona amb dependència i li proporciona atenció diàriament (en estadis de malaltia avançada, el temps de dedicació pot arribar fins a les dotze hores al dia). Ha de compatibilitzar aquesta tasca amb altres obligacions familiars i no té cap ocupació laboral remunerada.
Els problemes més comuns del cuidador:
Dolors musculars i mal de cap. Molèsties gàstriques. Probabilitat de depressió, d’ansietat i d’estrès. Fatiga persistent. Pèrdua de la capacitat de cuidar d’un mateix i, en conseqüència, augment del risc de patir obesitat, diabetis, infeccions i malalties coronàries.
Tendència general a deixar-se i a no tenir cura de la salut. Sensació d’irritabilitat i de frustració. Culpa.
La necessitat de cuidar-se:
Fer-se càrrec d’un malalt representa un gran esforç físic i emocional, i també una gran inversió de temps que s’extreu de les hores que dedicaríem a la feina o al lleure, facetes importants en el desenvolupament de l’individu. Aquest sobreesforç pot repercutir negativament en l’estat físic, psicològic i mental del cuidador.
Per això és fonamental que els cuidadors intentin racionalitzar l’atenció que ofereixen i preservar el seu benestar: només així faran una tasca realment eficaç.
L’Escola de Cuidadors:
Per facilitar als cuidadors les eines que els facin emprendre la tasca de cuidar amb seguretat i sense tanta angoixa, el Parc Sanitari Sant Joan de Deu ha impulsat la creació de l’Escola de Cuidadors. És una iniciativa capdavantera, centrada a atendre els cuidadors de malalts amb demència, però aplicable a qualsevol altra patologia.
Què proporciona l'escola dels Cuidadors?
L’Escola pretén proporcionar als cuidadors la informació bàsica sobre la malaltia i la manera d’actuar davant els seus símptomes principals; mostrar-los els recursos sociosanitaris de què disposen; oferir-los eines perquè puguin cuidar d’ells mateixos; promocionar que s’organitzin en grups d’autoajuda, i investigar la seva realitat.
Per poder veure la necessitat de cuidar al cuidador i el que és l'escola dels Cuidadors, veiem aquest vídeo:
L'activitat 2 de parelles del NF15 fa referència a tenir cura de la pròpia salut i està orientat a la cura del cuidador. Per poder respondre a les qüestions podeu anar al següent enllaç i respondre-hi:
- Quins són els problemes més comuns que es detecten en les persones que s’ocupen de l’atenció d’algun familiar dependent?
- Què entenem per cuidador i quin és el perfil prototípic del cuidador principal.
- Per què és important que els cuidadors tinguin cura d’ells mateixos?
- Quina és la iniciativa que ha creat el Parc Sanitari Sant Joan de Deu per tal d’atendre als cuidadors de malalts amb demencia?
- Què és el que proporciona l’escola de Cuidadors als cuidadors no formals de persones amb demència?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada