La intel·ligència emocional té uns antecedents en l'evolució històrica de les investigacions sobre la intel·ligència, des dels seus orígens a principis del segle XX fins a les intel·ligències múltiples vuitanta anys després.
La intel·ligència emocional és un constructe que sorgeix amb Salovey i Mayer (1990) i es difon amb Daniel Goleman (1995).
La intel.ligència emocional segons Salovey i Mayer és l’ habilitat per percebre emocions, per accedir i generar emocions, per entendre les emocions, i el coneixement emocional per regular reflexivament les emocions, així com per promoure el creixement emocional i intel.lectual.
Goleman ha estat el difusor de la intel.ligència emocional. La seva publicació de Emotional Intelligence (1995) significa una difusió sense precedents d'un concepte que fins aleshores havia passat desapercebut. Aquest llibre es converteix en un best seller a molts idiomes. A partir de mitjans dels noranta, la intel · ligència emocional és un tema d'interès general per part de la societat.
Per Goleman la intel.ligència emocional consisteix en:
1) Conèixer les pròpies emocions: El principi de Sòcrates "coneix-te a tu mateix "es refereix a aquesta peça clau de la intel · ligència emocional: tenir consciència de les pròpies emocions; reconèixer un sentiment en el moment en què ocorre. Una incapacitat en aquest sentit ens deixa a mercè de les emocions incontrolades.
2) Regular les emocions: L'habilitat per manejar els propis sentiments per tal que s'expressin de forma apropiada es fonamenta en la presa de consciència de les pròpies emocions. L'habilitat per suavitzar expressions d'ira, fúria o irritabilitat és fonamental en les relacions interpersonals.
3) Motivar-se a si mateix: Una emoció tendeix a impulsar cap a una acció. Per això, emoció i motivació estan íntimament interrelacionats. Encaminar les emocions i la motivació conseqüent cap a l'assoliment d'objectius, és essencial per automotivar i realitzar activitats creatives. L'autocontrol emocional suposa dominar l'impulsivitat i comporta demorar gratificacions i, fins i tot, no necessitar-les. Les persones que posseeixen aquestes habilitats tendeixen a ser més productives i efectives en les activitats que emprenen.
4) Reconèixer les emocions dels altres: Una qualitat fonamental és l'empatia, la qual es basa en el coneixement de les pròpies emocions. L'empatia és la base de l'altruisme. Les persones empàtiques sintonitzen millor amb les subtils senyals que indiquen el que els altres necessiten o desitgen.
5) Establir relacions : L'art d'establir bones relacions amb els altres és, en gran manera, l'habilitat de manejar les emocions dels altres. La competència social i les habilitats que comporta, són la base del lideratge, popularitat i eficiència interpersonal. Les persones que dominen aquestes habilitats socials són capaços d'interactuar de forma suau i efectiva amb els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada