En aquest nucli tractarem de conèixer com elaborar
una guia d’autocura per als cuidadors informals de persones grans en situació
de dependència.
Tindrem en compte una primera part reflexiva i una segona part pràctica.
Primera part
reflexiva:
En primer lloc
tindrem en compte l’autovaloració de la pròpia situació
per part del cuidador:
Com ha afectat la
cura d’un familiar a la seva vida quotidiana?
Fins a quin punt
la cura d’un familiar li sobrecàrrega, li supera?
Quin és el seu
estat d’ànim?
Quin és el seu
nivell de tensió?
En segon lloc tindrem
en compte els signes o mecanismes d’alarma que indiquen que el cuidador està
massa carregat o superat per la situació, convé escoltar aquests signes d’alarma
i prendre-ho com indicadors de que hem de prestar atenció i començar a cuidar-nos.
Els signes són:
Problemas amb el son
Cansament continuat
Aïllament
Irritar-se fàcilment
Problemes físics: dolor d’esquena, de cap, palpitacions, tremolors,
molèsties digestives.
Augment o disminució de la gana
Actes rutinaris com netejar continuament
Canvis freqüents d’humor o de l’estat d’ànim.
Propensió a patir accidents
Dificultat per superar sentiments de depressió o nerviosisme.
Tractar a altres persones amb menor consideració
que habitualment.
En tercer lloc
tindrem en compte la reflexió sobre la importància de cuidar-se:
Si el cuidador té cura del familiar sense tenir cura de si mateix durant
molt de temps, tindrà repercusions que afectaràn al propi benestar i al de la
persona cuidada.
És important que el cuidador intenti equilibrar la cura de l’altre i l’autocura,
atenent al familiar, però sene oblidar-se de si mateix.
Segona part pràctica:
Començem després
a realitzar la part pràctica de la guía i que es refereixen a les estratègies
d’autocura que seràn:
Cal indicar recomanacions per a la pràctica del control de la respiració o
exercicis per a la pràctica del control de la respiració, i afavorir la relaxació.
Consisteix en tenir en compte les 24 hores, poden dibuixar un rellotge i organizar
el temps. Per això cal programar una llista de tasques, començant per les prioritàries,
cal incloure com a tasques prioritàries les pròpies necessitats personals d’alimentació, de
son, temps per si mateix, si no les posem aquestes tasques com a prioritàries
acabarem emmalaltint.
Consisteix en dir NO a les demandes excessives del familiar, fomentant la
seva autonomía dins del possible i demanar canvis de comportament cap al
cuidador. Dir No de forma assertiva, si ho fem de manera pasiva la persona
dependent continuarà insistint, perquè no troba un rebuig clar a les seves
demandes, si ho fem de manera agressiva la persona dependent pot respondre de
manera agressiva o tractant de culpabilitzar. Es tracta de dir No a les demandes excessives
del familiar però de manera adequada, de forma assertiva.
Podem donar una serie de recomanacions per tal que el cuidador pugui
saber com posar límits a la persona dependent de manera adequada:
Escolti el que la persona dependent vol de vostè.
Expressi la negativa de forma clara, breu i amable.
Adeqüi el llenguatge no verbal: tranquil, coherent, ferm, serè.
Expressi els seus sentiments per tal que el seu familiar no es senti malament
o ferit.
Posi’s en el lloc de l’altra persona.
Cerqui alternatives i el compromís del familiar en la seva cura (si la persona
dependent pot ajudar en la cura de si mateix)
Finalitzi de manera positiva.
Compartir les cures és una de les millors
formes de prevenir i alleujar la càrrega o sobrecàrrega de tenir cura d’un
familiar dependent.
Es tracta de proposar alternatives:
El grup familiar
Els diferents tipus de serveis públics (socials, d’ajuda a domicili, de
salut)
Associacions d’autoajuda
Grups de voluntaris.
Contractar a una persona unes hores, per les nits, uns dies,…
Un altre aspecte que es podria treballar seria prendre consciència de la situació
real i com es reparteix les tasques i responsabilitats de la cura del familiar.
Es tracta de proposar la realització d’ un pastís de la cura:
Pastís actual de la cura: Intentem representar com és actualment el repartiment
de les tasques de la cura del familiar dependent. La mida de les porcions o trossos ha de correspondre
al grau en el que cada persona col.labora: el que més cuida del familiar tindrà
el trós més gran, el que té cura del familiar però molt poc tindrà un trós més
petit i així amb cada persona que tingui cura del familiar.
Pastís ideal de la cura: Intentem representar com seria
la situació ideal en relació al repartiment de les taques de la cura del
familiar dependent. La mida de les porcions
o trossos ha de correspondre a la mesura en el que cada persona hauria de
col.laborar: el que més cuida del familiar tindrà el trós més gran, la persona
que es pugui encarregar de tenir cura ni que sigui una mica tindrà un trós més
petit, i així amb cada persona que el cuidador considera que pot fer alguna
cosa per compartir la cura de la persona dependent.
Escollir activitats agradables a realitzar cada dia.
Quins aspectes cal tenir en compte a l’hora d’escollir les activitats.
Cal que siguin realistes: donar un petit passeig en comptes d’anar de viatge
a un país llunyà.
Cal que les pugui fer amb freqüència, no de manera esporàdica o puntual.
Cal que no costi fer aquestes activitats i siguin satisfactòries: que la
dificultat per a realitzar-les sigui baixa i siguin plaents.
Es pot proposar fer un llistat de les activitats agradables a realitzar.Es
tracta de respondre a la pregunta, què li agrada fer? Quines activitats li
agraden. Cada persona cuidador o cuidadora té el seu llistat d’activitats
agradables:
Llegir, escoltar música, jugar a les cartes, fer manualitats, cantar, fer
activitat física, caminar, ballar, prendre un café amb les amigues o els amics,
trucar per telèfon a persones estimades, veure una serie de televisió, donar un
passeig,,… Fer un llistat de 10-12 activitats agradables i organizar-les per
tal de realitzar-les al llarg de la setmana.
Sentir tristesa, tensió, desànim, irritabilitat, són sentiments molt comuns
entre les persones cuidadores. En si mateixos aquests sentiments no són negatius,
resulten negatius quan son més intensos, més duradors del que seria habitual i
més freqüents.
Si no es poden evitar ni canviar les situacions, cal intentar modificar la interpretació
que el cuidador fa d’aquestes situacions.
Existeixen diferents formes de pensar que poden afavorir la irracionalitat:
creences irracionals com:
Les exigències: s’expressen en termes de: “hauria”, “no hauria, “haig de…”,
“és necessari que….”. També s’associen a paraules com: “sempre”, “mai”, “absolutament”,
“totalment”, “perfectament”.
El catastrofisme. El pensament catastrofista moltes vegades comença amb la
frase: I si… Normalment està relacionat
amb les exigències.
El racionalisme: minimitzar o negar els propis problemes, negar els drets i preferències o desitjos del cuidador. S’expressa en termes com: “no m’importa”, “no té importància”,…
O les distorsions cognitives com són:
Inferència arbitrària
Abstracció selectiva
Maximització i minimització
Sobregeneralització
Personalització
Pensament dicotòmic
Desqualificacions automàtiques del que és positiu
Es pot pensar en dibuixar una balança o bàscula i representar quin pes donem a les creences irracionals i als pensaments
distorsionats.
Es tindràn en compte aquestes recomanacions per al cuidador. És important
que:
Surti de casa i desconnecti.
Es relacioni amb els altres tot el possible i comparteixi les seves
experiències.
Cerqui alternatives per renovar les seves amistats.
Es tindràn en compte aquestes recomanacions per al cuidador. És important
que:
Mantingui una alimentació equilibrada.
Faci exercici físic
Descansi i pugui dormir almenys 7-8 hores al dia
Eviti el
consum de fàrmacs i altres substàncies addictives com: alcohol, tabac, estimulants,...
